04.06.2018

Les exempcions de l’IAE en grups d’empreses familiars


En recent sentència, el Tribunal Suprem ha desestimat el recurs interposat per l’Organisme de Gestió Tributària de Barcelona en un procediment contenciós en el qual es discutia la procedència de liquidacions emeses per aquest organisme a una societat limitada catalana, corresponents a l’Impost sobre Activitats Econòmiques ( IAE), així com la imposició de sancions associades a aquests liquidacions. La sentència és interessant no només pel raonament jurídic que conté sinó per la seva àmplia aplicació pràctica. Les liquidacions, així com les sancions, emeses per l’administració, s’emparaven en el fet que la societat limitada formava part d’un grup d’empreses familiar, el que determinava -segons el parer de l’administració- la necessitat de considerar l’import net de la xifra de negocis del grup d’empreses familiar per verificar si era o no aplicable a la SL l’exempció legalment prevista. La normativa estableix que estan exemptes de l’IAE les entitats la xifra de negocis sigui inferior a un milió d’euros, si bé, quan l’entitat formi part d’un grup d’empreses, resulta obligat referir tal xifra al conjunt d’entitats pertanyents al grup. L’administració adduïa, entre altres circumstàncies, en el cas resolt pel TS, que el grup empresarial familiar constituïa grup de societats a efectes de l’IAE perquè compartien socis, administradors, i actuaven de manera concertada fins al punt de presentar-se al mercat com una única empresa. Per tant, es feia necessari sumar l’import net de la xifra de negocis de totes les entitats d’aquest grup familiar per verificar la procedència de l’exempció. Ara, el TS desestima aquestes al·legacions en considerar que, perquè hi hagi "grup de societats" -a efectes de precisar l’import net de xifra de negocis necessari per aplicar l’exempció de l’IAE-, és imprescindible que el grup actuï com "grup consolidat ", és a dir, subjecte a l’obligació legal de formular els seus comptes anuals en règim de consolidació. I això no succeeix en el cas objecte de la sentència: ni la societat limitada subjecte de reclamació de l’impost, ni cap altra societat del grup familiar, presenta els seus comptes en règim de consolidació, ni consta que tingui l’obligació legal de fer-ho, ni que tal deure hagués estat exigit per l’administració. És positiu que la sentència aporti seguretat jurídica, almenys en supòsits com el que preveu de grup d’empreses familiar que no està obligat legalment a consolidar.