19.11.2011

Impost sobre el patrimoni, cosa de tots?

Susana Arroyo Departament jurídic tributari de Bové Montero y Asociados


El 18 de setembre de 2011 va entrar en vigor el Reial decret llei 13/2011 pel qual es restableix l’impost sobre el patrimoni. La recuperació de l’impost és clarament motivada per la necessitat de garantir un ingrés addicional en els dos propers anys (2012 i 2013, en els quals es recaptarà l’impost ) davant l’actual situació econòmica i pressupostària de l’Estat. Es tracta d’una mesura temporal que només afectarà als períodes impositius 2011 i 2012, atès que preveu l’aplicació d’una bonificació del 100% sobre la quota íntegra de l’impost amb efectes des de l’1 de gener de 2013, tècnica que ja va ser utilitzada l’any 2008 amb motiu de l’aprovació de la supressió del gravamen de l’impost.

Si bé la normativa aplicable és recollida en la vigent Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre el patrimoni, el reial decret llei aprovat recentment introdueix algunes novetats que s’han de tenir en compte. En primer lloc, s’eleva l’exempció per habitatge habitual fins a un màxim de 300.000 euros (fins ara fixada en 150.253,03 euros).

A qui sí que serà aplicable el mínim exempt establert pel govern espanyol és als no residents a l’Estat espanyol que tributin per obligació real

També s’eleva l’import del mínim exempt a 700.000 euros (fins ara fixat en 108.182,18 euros). Aquest mínim serà aplicable sempre que la comunitat autònoma no n’hagi establert un altre de diferent. Com a novetat, aquest mínim també s’aplicarà als contribuents per obligació real de contribuir, és a dir, als no residents a Espanya que hagin de tributar per aquest impost, els quals amb anterioritat a aquesta reforma no podien beneficiar-se’n.

En tercer lloc, cal dir que estan obligats declarar únicament els contribuents la quota tributària dels quals resulti a ingressar, o be quan, no produint-se aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets sigui superior a 2.000.000 d’euros (anteriorment, 601.012,10 euros).

Això no obstant, caldrà tenir en compte la residència habitual de cada contribuent per determinar amb precisió l’impacte fiscal que les novetats introduïdes pel Reial decret llei 13/2011 suposen per a ell, perquè ens trobem davant d’un impost cedit a les comunitats autònomes. D’acord amb la Llei 22/2009, de 18 de desembre, aquestes tenen competències normatives en els següents aspectes de l’impost: mínim exempt, tipus de gravamen i deduccions i bonificacions de la quota. Pel que fa a aquestes darreres, les que siguin aprovades per la comunitat autònoma seran compatibles amb les estatals i s’aplicaran amb posterioritat.

Això implica que aquelles comunitats autònomes que hagin fet ús de les seves competències per regular algun dels esmentats aspectes  de l’impost aplicaran la seva pròpia normativa i no l’establerta amb caràcter estatal. En el cas de Catalunya, les Balears, les Canàries, Cantàbria, Extremadura i Galícia, que van fixar els seus propis mínims exempts situant-los entre els 108.000 i els 150.000 euros, ara o modifiquen les seves lleis o els 700.000 euros fixats pel govern espanyol no seran d’aplicació en els seus territoris.

A qui sí que serà aplicable el mínim exempt establert pel govern espanyol és als no residents a Espanya que tributin per obligació real.

Un altre exemple però en sentit contrari és el cas de Madrid, on es va establir una bonificació del 100% de l’impost després que el govern espanyol anul·lés el 2008 el gravamen de l’impost. Aquesta mesura, que al seu moment va resultar estranya perquè no tenia un efecte pràctic, implica ara que Madrid no recaptarà res per aquest impost si no modifica la seva normativa.

Els exemples esmentats determinen que resti en entredit la justificació que el govern de l’Estat atribueix a la recuperació de l’impost sobre el patrimoni “que aquells que més tenen contribueixin en més mesura a la sortida de la crisi pressupostària”, ja que mentre que molts contribuents amb patrimonis mitjans residents a Catalunya suportaran aquest impost, altres contribuents amb grans patrimonis no pagaran res.

On és l’equitat en la contribució de les càrregues de l’Estat? Caldrà estar especialment atent a l’ús que facin les comunitats autònomes de la seva capacitat normativa en l’actual escenari de recuperació d’aquest impost.

Caldrà tenir en compte la residència habitual de cada contribuent per determinar amb precisió l’impacte fiscal, amb les novetats introduïdes pel Reial decret llei 13/2011